Text: Joan Ferré Querol
VAIXELL DE CÀRREGA “BENICARLÓ” (1946)
La tercera gran nau anomenada “Benicarló” va ser un vaixell de càrrega, que la Sociedad Española de Construcción Naval de Sestao van construir en 1946 per a la companyia NEASA, (Naviera de Exportación Agrícola, S.A.), societat fundada quatre anys abans amb la participació de les ja reconegudes Naviera Pinillos i Naviera Aznar, la primera especialitzada en el comerç de fruita entre Canàries i la península.
La idea de construir aquests vaixells era per comerciar amb el Mediterrani oriental. Acabada la Segona Guerra Mundial, s’obrien grans expectatives de negoci al voltant de la mediterrània, quan tantes coses hi havia per recuperar. Però també hi havia factors en contra: l’escassetat de combustibles derivats del petroli, manca de materials per construir bons motors i la inactivitat de la industria naval europea, arrasada amb la guerra. Així es va haver de confiar una altra vegada en les calderes de vapor.
El “BENICARLÓ” era el segon d’una sèrie de set vaixells, construïts entre 1945 i 1959, que van anar variant les seues característiques tècniques segons les necessitats i la tecnologia disponible en cada moment. Els tres primers, batejats com “Benicasim”, “Benicarló” i “Benidorm”, eren molt similars, amb les següents característiques:
Pes Mort: 2.742 Tones, Eslora: 93,6 m., Mànega: 13,1 m., Puntal: 7,6 m,.
Propulsor: Christiansen Mayer, mogut per dues calderes de vapor Lamont Mercier, que oferien 1.800 CV.
Tenia un casc de tres illes, amb un fumeral ben proporcionat. Sota la coberta, disposava de 4 bodegues per a carrèga directa.
A partir del cinquè de la série, el “Beniel” construït en 1958, i els dos següents “Benizar” i “Benimuslem”, muntaven ja un motor de gasoil de 4.100 CV, que permetien també unes majors dimensions del vaixell i de la càrrega a transportar.
Estes naus estaven pensades per al comerç general, però tenien també la possibilitat d’allotjar i transportar fins a dotze passatgers, que feien la ruta, de port a port, que tenia programada el vaixell. Resulta curiós aquest tiket lliurat a nom d’ Isidoro Vázquez de Acuña, que el dia 13 de novembre de 1962 va viatjar de Barcelona a Alejandria amb el “Benicarló”, pel “mòdic” preu de 8.000 pessetes, aproximadament uns 3.000 euros actuals. El bitllet li donava dret a tornar des d’Alejandria, durant sis mesos, amb qualsevol altre vaixell de la companyia, cosa que va fer el senyor marqués de “Garcia del Postigo” (aquest es el personatge, viu encara) el dia 2 de març de 1963 amb el “Benidorm”. Sembla que era molt habitual aquesta mena de viatges comercials amb vaixells mercants.
En 1970 la companyia propietària va vendre el “Benicarló” a la Compañia Mercantil Anónima Transland, que el va rebatejar com a “Breña Baja”. Poc els va durar a la nova naviliera. En 1972 es va enfonsar davant la costa de Marroc, per una via d’aigua, naufragi que no va provocar cap víctima.
Com hem pogut comprovar en aquesta sèrie d’articles, els naufragis i accidents a la mar eren molt més habituals del que podríem pensar, fins fa pocs anys.