L’antic “Faro de Benicarló” va arribar a ser un restaurant de referència marsellès, rebent la visita de personatges tan coneguts com George Clooney i Tom Cruise.
Text: Joan Ferré i Querol
Continuant amb el treball sobre grans vaixells amb el nom de Benicarló, el segon que hem trobat és un motoveler de tres pals i motor dièsel de 260 cavalls, construït el 1944 a les drassanes Atlàntida de València, creades per una empresa alemanya a la Malva-rosa durant la II Guerra Mundial, per disposar de vaixells per a fer el comerç de cabotatge pel Mediterrani. Era el tipus de nau moderna més pareguda a les típiques goletes de fa segles. Les seves característiques constructives eren:
Eslora total: 42 m.. Eslora del casc: 36 m. Mànega: 8 m. Calat: 3.5 m.
Desplaçament: 250 tones.
Aparells i arboradura: Bergantí-goleta de tres pals amb mastelers i vergues en el trinquet. Superfície vèlica: 660 metres quadrats.
Potencia auxiliar: Motor dièsel SCANIA de 260 cavalls.
Era el sisè motoveler construït per aquesta empresa, segons el disseny del menorquí Llompart. Aquesta sèrie la van batejar amb noms de fars: “Faro de Benicarló”, “Faro de Tortosa”, “Faro de Peñiscola”, “Faro de Buda”, “Faro de Salou”, fins a tretze vaixells.
Aquestes naus destacaven per la poca tripulació que necessitaven: un patró, un contramestre, alguns mariners, un o dos motoristes-mecànics i un cuiner. Navegaven entre els sud de França i el nord d’Àfrica, però especialment entre la península i les illes Balears, on estaven quasi totes les companyies armadores d’aquesta mena de naus, basades en els antics pailebots i goletes, que van evolucionar al incorporar un motor de cent cavalls durant la primera Guerra Mundial, i que anaven guanyant potència a mesura que reduïen la superfície vèlica, passant a ser l’hèlix el propulsor principal.
El 1948, acabada la Segona Guerra Mundial amb la derrota d’Alemanya, va desaparèixer la Naviera Atlàntida, i els seus vaixells van passar a mans de la Naviera Valenciana S.A., que va canviar el nom del “FARO DE BENICARLÓ” pel de “RADA DE HUELVA”, mantenint la matrícula de València.
El 1955 va passar a la Naviera Mallorquina, S.A, que el va rebatejar com a “CALA VIRGILI” i matricula de Palma. Va ser en aquesta etapa quan més va treballar transportant tota mena de carga entre la península i les illes balears, tot i que se li coneixen singladures fins a Canàries i Algèria. Durant aquests anys va patir varios incidents greus (abordatges amb altres vaixells, vies d’aigua, etc), típiques de les condicions de navegació de l’època.
Amb una tecnologia nàutica en continua evolució, el motoveler va perdre tot el seu sentit, i el 1975 el van amarrar definitivament al port d’Eivissa, ja fóra de servei. L’any següent el va comprar una associació francesa que recuperava vaixells antics (ASCANFE), i se’l van endur al port antic de Marsella, on el van restaurar i condicionar, però mai va arribar a tindre permís de navegació de les autoritats franceses, per manca de seguretat.
Al 1983 van canviar la coberta i els pals, mantenint el casc original, i donant-li un aire més clàssic, semblant al típic vaixell pirata. El van rebatejar com “Le Marselloise”, en record d’un vaixell de guerra francés del segle XVII, i l’associació va passar a tindre allí la seva seu.
Com que se’ls feia car el seu manteniment sense poder navegar amb ell, van decidir obrir un restaurant flotant al bell mig del port de Marsella. Així va ser com l’antic “Faro de Benicarló” va arribar a ser un restaurant de referència marsellès, rebent la visita de personatges tan coneguts com George Clooney i Tom Cruise.
Finalment, el dia onze de setembre de 2013, just fa 10 anys, un desgraciat incendi va acabar amb la vida regalada i tranquil·la de “Le Marselloise”, provocant el seu enfonsament i fent del tot inviable la recuperació.
El “Faro de Benicarló” acabava de la mateixa manera tràgica que tots els seus germans de generació, ja que a començament del segle XXI era l’únic supervivent entre els vaixells que, en algun moment de la història, havien fet de velers mercants.