3 d’abril, aniversari del bombardeig de la població civil de Benicarló, a càrrec de l’aviació legionària italiana, al servei de les tropes franquistes

Text: Joan Ferré

Dissabte dia 3 d’abril, es cumpleixen 83 anys del bombardeig més mortífer que va patir Benicarló durant la Guerra Civil. Trobant-se les tropes nacionals a Morella en el seu avanç cap a la Mediterrània, el comandament nacional va creure oportú bombardejar per “reblanir” la zona de costa on tenia pensat arribar en pocs dies.

A més a més, eixe diumenge del mes d’abril de 1938, a les 11 del migdia hi havia previst un míting d’esquerres al Cine Familiar, situat entre els carrers Olivella, Belascoain i Plaça del Dr. Pera actual Bar Monterrey i edifici municipal d’urbanisme. 

Les coses no solen passar per casualitat. Sempre s’ha dit que les tropes nacionals tenien un talp-informador-espia a Benicarló, que passava el parte de l’activitat civil i militar republicana del poble als comandaments de “l’altre bando”, (la veu popular l’ha relacionat sempre, posteriorment, amb un empleat de telègrafs d’aquell moment). 

Al final, el miting es va suspendre per que els parlamentaris que venien de Barcelona es van quedar a Tortosa, al fer fallida el cotxe que els transportava. La suspensió no va arribar a temps a l’aviació que ja havia eixit de la base a Mallorca. Puntualment a les 11, tres bombarders Savoia-Marchetti van arribar sobre el seu objectiu. 

El dia era asolellat, amb la típica temperatura primaveral que solem tindre ací al voltant de Pasqua. L’ocasió invitava a eixir al carrer. La vista que devien tindre els pilots i bombarders des de l’alçada de vol sería espectacular, i afavoridora per als seus objectius criminals. Un poble desprevingut, (les alarmes antibombardeig van sonar massa tard, just al moment que caien les bombes), una població civil innocent i sense defensa front a la mort que arribava pel cel. 

Al sonar les sirenes, i quan l’espantada gent començava a buscar refugi, quatre mil kilos de bombes van esclatar al voltant del Cine Familiar, amb una precisió que esgarrifava. Els carrers Olivella, Belascoain, Riu,  Sant Sebastià, Rei Jaume i del Carmen van ser els més afectats i on es van produir la major part de víctimes. En total 17 morts reconeguts, la majoria xiquetes i dones de totes les edats, (pot ser hi haja algun més que no es va recollir  a l’acta oficial de defunció) i més de 30 ferits.  De fet, al llibre de defuncions del Registre Civil de Benicarló, eixe dia han quedat 6 fulls lliures sense anotar, per desconeixement dels possibles cadàvers o pot ser esperant reomplir-les amb el nom d’algun ferit que poguera morir a l’hospital.  

12 dies desprès, el Divendres Sant 15 d’abril de 1938, les tropes nacionals van entrar a Benicarló, trobant un poble devastat i una població atemorida,  amb ganes de recuperar el major be per a tots, la pau, sense saber encara per quins motius l’havien perduda ni perquè havien hagut de morir tanta gent que, al poble o al front de guerra, van deixar famílies senceres destrossades.

RELACIÓ DE VÍCTIMES DEL BOMBARDEIG DEL DIA 3 D’ABRIL DE 1938,  A BENICARLÓ

Antonio Coll Fresquet, de 7 anys, mort al seu domicili del C/Carme 34, 

Mariana Senar Soriano, de 35 anys, morta a la porta del refugi del Carrer del Riu

Josefina Senar Soriano,  de 20 anys, germana de l’anterior, morta al mateix lloc

Angelita Bernat Bertomeu, de 22 anys, morta al seu domicili del C/Belascoain,  deixava  marit i filla

Genara Masip Ruiz, de 57 anys, morta al seu domicili del C/ Estanislau Figueres ( carrer no identificat actualment, probablement carrer Vinaròs o alguna propera al Carrer Riu)

Luis Cotillo López, de 18 anys, mort al C/Estanislau Figueres

Joaquina Cornelles Ávila, d’ 1 any, morta al seu domicili del C/ Estanislau Figueres, 

María Altabella Masip, de 4 anys, morta al C/Belascoain,  neta de la doble  posterior

Antonia Soriano Masip,  de 11 anys,  morta al C/Belascoain, neta de la posterior

Antonia Gellida Lluch, de 63 anys,  morta al seu domicili del C/Belascoain, iaia de les dues anteriors

Antonio Alberich Flos, de 67 anys, va morir a l’hospital al cap d’unes hores.

María López Marqués,  de 69 anys, morta d’hemorràgia al seu domicili del Carrer Nou, 

MªPiedad Ferreres Bonet, de 62 anys, natural de Cervera,  casada a Benicarló, morta al seu domicili del C/Belascoain, 

Bartolomé Traver Esteller, de 32 anys, mecànic, mort al C/Belascoain, sota un camió de munició que estava reparant

Miguel Vallés Pareja, de 64 anys, mort al seu domicili del C/Olivella, 

Josefa Blanch Escura, de 54 anys, morta al seu domicili del C/St Sebastià, nº 6

Mariana Cornelles,  de 68 anys, morta al seu domicili.

3 DE ABRIL, ANIVERSARIO DEL BOMBARDEO DE LA POBLACIÓN CIVIL DE BENICARLÓ, a cargo de la Aviación Legionaria Italiana, al servicio de las tropas franquistas.

Sábado día 3 de abril, se cumplen 83 años del bombardeo más mortífero que sufrió Benicarló durante la Guerra Civil. Encontrándose las tropas nacionales en Morella en su avance hacia el Mediterráneo, el mando nacional creyó oportuno bombardear para “reblandecer” la zona de costa donde tenía previsto llegar en pocos días.

Además, ese domingo del mes de abril de 1938, a las 11 del mediodía se había programado un mitin de izquierdas en el Cine Familiar, situado entre las calles Olivella, Belascoain y Plaza del Dr. Pera, actual Bar Monterrey y edificio municipal de urbanismo.

Las cosas no suelen pasar por casualidad. Siempre se ha dicho que las tropas nacionales tenían un topo-informador-espía en Benicarló, que pasaba el parte de la actividad civil y militar republicana del pueblo, a los mandos del “otro bando”, (la voz popular lo ha relacionado posteriormente con un empleado de telégrafos de aquel momento).

Al final, el mitin se suspendió por que los parlamentarios que venían de Barcelona se quedaron en Tortosa, al averiarse el coche que les transportaba.

La suspensión del acto no se pudo, o no se quiso, comunicar a la aviación fascista que ya había salido de su base en Mallorca. Puntualmente a las 11, llegaron los 3 bombarderos Savoia-Marchetti sobre su objetivo. 

El día era nítido y soleado, con la típica temperatura primaveral que solemos tener aquí alrededor de Pascua. La vista que debían tener los pilotos y bombarderos desde la altura de vuelo sería espectacular, y favorecedora para sus objetivos criminales. Un pueblo desprevenido, (las alarmas antibombardeo sonaron demasiado tarde, justo en el momento que caían las bombas), con una población civil inocente y sin defensa frente a la muerte que llegaba por el cielo.

Al sonar las sirenas, y cuando la asustada gente empezaba a buscar refugio, cuatro mil kilos de bombas estallaron alrededor del Cine Familiar, con una precisión que estremecía. Las calles Olivella, Belascoain, Río, Vinaròs, San Sebastián, Rey Jaime y del Carmen fueron las más afectadas y donde se produjeron la mayor parte de víctimas. En total 17 muertos reconocidos, la mayoría niñas y mujeres de todas las edades, (puede ser que haya alguno más que no se recogió en las actas oficiales de defunción) y más de 30 heridos. De hecho, en el libro de defunciones del Registro Civil de Benicarló, ese día han quedado 6 hojas libres sin anotar, bien por desconocimiento de los posibles cadáveres recogidos o puede que esperando rellenarlas con el nombre de algún herido que pudiera morir en el hospital.

12 días después, el Viernes Santo 15 de abril de 1938, las tropas nacionales entraron en Benicarló, encontrando un pueblo devastado y una población atemorizada, con ganas de recuperar el mayor bien perdido, la paz, sin saber todavía por qué motivos la perdieron ni por qué había tenido que morir tanta gente, en el pueblo o en el frente de guerra, dejando destrozadas familias enteras.

RELACIÓN DE VÍCTIMAS DEL BOMBARDEO DEL DÍA 3 DE ABRIL DE 1938, EN BENICARLÓ

Antonio Coll Fresquet, de 7 años, muerto en su domicilio de la C / Carmen 34,

Mariana Senar Soriano, de 35 años, muerta a la entrada del refugio de la Calle del Río

Josefina Senar Soriano, de 20 años, hermana de la anterior, muerta en el mismo sitio

 Angelita Bernat Bertomeu, de 22 años, muerta en su domicilio de la C / Belascoain, dejaba marido e hija

Genara Masip Ruiz, de 57 años, muerta en su domicilio de la C / Estanislao Figueras (calle no identificada actualmente, probable calle Vinaròs o alguna cercana a la Calle Río)

Luis Cotillo López, de 18 años, muerto en la C / Estanislau Figueras

Joaquina Cornelles Ávila, de 1 año, muerta en su domicilio de la C/ Estanislau Figueras,

María Altabella Masip, de 4 años, muerta en la C / Belascoain, nieta de la doble posterior

Antonia Soriano Masip, de 11 años, muerta en la C / Belascoain, nieta de la posterior

Antonia Gellida Lluch, de 63 años, muerta en su domicilio de la C / Belascoain, abuela de las dos anteriores

Antonio Alberich Flos, de 67 años, murió en el hospital al cabo de unas horas.

María López Marqués, de 69 años, muerta en su domicilio de la Calle Nueva,

MªPiedad Ferreres Bonet, de 62 años, natural de Cervera, casada en Benicarló, muerta en su domicilio de la C / Belascoain,

Bartolomé Traver Esteller, de 32 años, mecánico, muerto en la C / Belascoain, bajo un camión de munición que estaba reparando.

Miguel Vallés Pareja, de 64 años, muerto en su domicilio de la C / Olivella,

Josefa Blanch Escura, de 54 años, muerta en su domicilio de la C / St Sebastián, nº 6

Mariana Cornelles Fuster, de 68 años, muerta en su domicilio

Deixeu un comentari