Text: Juanjo Cornelles
Dins d’aquest temps i prop de Pasqua des d’el punt de vista religiós el més important, és aquella en la que se celebra la processó del Cristo, imatge que es venera a la parroquia de Sant Pere on se surt , per arribar a la parroquia de Sant Bertomeu on se celebre el novenari, un novenari que acaba en Diumenge de Rams, en el que s’ hi torna al Santo Cristo al seu temple. Tal vegada és la manifestació popular més important de la història de Benicarló, amb un silenci que impressiona, en la qual els mariners amb la força dels seus braços espenten la barca en respecte i devoció.
Gens estrany és veure en la processó a gent de totes les ideologies on s’ajunten per a lloar al Santo Cristo de la Mar. Les atxes d’uns altres temps han sigut substituides pe uns cirirs, en la que si fa vent fas el possible per a encendre-ho ràpidament.
A l’arribar el Cristo al temple de Sant Bertomeu comencé la novena i en la que ocupa un lloc import de la cátedra sacra un predicador que és o un fill del poble o un orador molt prestigiós, per a dir la novena amb el sermó que considere.
Afortunadament en la novena ja no és com antes, on els bancs n’eren per als homes i les dones es portaven el catret arropant-se aixina unes al costat de les altres i aixó era aprofitat per alguns jòvens , perquè mentre les dones “pesaven figues” que vol dir dormir-se del tot, els cusien les faldetes d’unes i d’altres de tal sort que a l’acabar-se la novena es veien atrapades en un cep que no era fácil de desatrapar-se.
Eixa costum tambè ha quedat tan sols al record dels més vell, els que l´han viscut o l’han sentit contar algún veí o familiar. Ens compten els vells, que per a dir el sermó amb força, era molt bo menjar un plat de fabes “on puge la sang i la fa valenta”. Això és el que ens van comptar la gent gran que va viure una altra època i pose a vostés el seu testimoni, perquè puguem comptar algun dia com va ser la processó de hui, la pujada del Crist de la Mar.