Gregòria de Benicarló (1875)
Text: Jordi Mata, historiador i escriptor. A.B.R.I.L.
Pere Batllori, un vell i ric esparter separat de l ́esposa feia temps, vivia al carrer del Conde del Asalto ( avui Nou de la Rambla) de Barcelona, amb una minyona vídua de quaranta-quatre anys, Gregòria Foix i Rambla, de Benicarló, a qui va convertir en la seva hereva mitjançant testament, el setembre de 1872, com a agraïment pels seus serveis. Pel que fos, la criada va témer que l ́amo es reconciliés amb la seva muller i revoqués la donació i, en conseqüencia,va decidir actuar.
Gregòria tenia un amant de trenta-tres anys natural d ́un poble de Burgos, Victoriano Ubierna, soldat desertor del cos d ́enginyers, a qui va convèncer per què matés Batllori, la manera de rebre aviat la seva fortuna i poder muntar una botiga. La nit del 13 d ́Octubre, la minyona, que havia comprat sis grans d ́opi, va drogar el seu senyor per adormir-lo i va fer entrar Ubierna a la casa, que va fer escanyar l ́esparter. Per desempallegar-se del cadàver amb més discreció, van tallar-li el cap, els braços, les cames i fins i tot els genitals. Tot seguit, Ubierna, en un carro, va sortir de la ciutat pel portal de Sant Antoni, amb les parts del cos repartides en sàries i cabassos per abandonar-les en un rierol conegut com el torrent del Mal Consell, a prop de la carretera de Sants, mentre la Gregòria es desfeia del cap, embolicat en un drap de cuina, a les hortes de San Bertran, al peu de Montjuïc, ran de la costa.
La policia lliga caps
Tanmateix, al cap de poc les restes van ser trobades i identificades, i les sospites es van centrar en l ́entorn íntim del difunt. La minyona va negar qualsevol relació amb el cas i el soldat va ocultar-se, però els testimonis dels qui havien vist els seus moviments van acabar d ́acusar-los. Els amants van ser jutjats el 1874 i comdemnats a garrot vil. Se ́ls executaria el 9 de Juny del 1875 , a l ́esplanada que avui ocupa el mercat de Sant Antoni.
L ́assassinat de Batllori i el judici de la parella havien provocat una forta commoció popular, que es va traduir en una enorme expectació el dia que es va acomplir la sentència. Una gentada, nens inclosos, va presenciar com els culpables arribavem al patíbul en diferents carruatges i acompanyats per capellans, alhora que un cordó de tropes evitava tumults. Segons consta als romanços de canya i codill de l ́epoca: “Fue primero ejecutada/la atribulada Gregoria;/lo fue luego Victoriano…/ ¡ Que Dios los tenga en su gloria!”