Jaime Antonio Ramia Peña
El 10 de setembre de 1921 el Servei Meteorològic de Llevant informava sobre les intenses pluges caigudes a Benicarló, sent aquestes de 98,6 i de 56,8 litres corresponents als dies 6 i 7, sumant un total de 155,4 litres en 48 hores.
Aquesta tempesta va causar grans danys materials, entre els quals cal destacar la destrucció de l’anomenat “Pont de la Via”, que va ser arrossegat a causa de la força de l’aigua que baixava en aquells moments pel Riu Sec. Açò va provocar el tall de les comunicacions, veient-se afectats els trens expressos i de correus entre Barcelona i València, així com els serveis de telègrafs i telèfon, que completament avariats, provocaren una incomunicació absoluta durant hores.
Pel que fa a l’afectació en el camp, aquesta també va resultar de gran magnitud, quedant tota la producció arrasada. Al respecte es manifestava el 9 de setembre el ministre de la Governació, Rafael Coello de Portugal i Oliván, qui va fer referència al telegrama rebut per part del governador de Castelló, qui informava de l’enfonsament a la localitat de diverses cases i edificis, així com de la plaça de bous, quantificant els danys de les pèrdues materials en dos milions de pessetes, el que mostra la magnitud i gravetat dels fets.
Aquesta descripció es veu complementada amb els detalls aportats pel corresponsal del Diari de Valencia, qui indica que el poble va quedar totalment inundat aplegant l’aigua fins a “dos pams”. Assenyala també que en moltes cases l’aigua va entrar allà on els llauradors guardaven la seua collita, resultant tota feta malbé, i també aquesta va ser la causant de la mort de nombrosos animals.
Durant la incomunicació ferroviària es va dur a terme un servei de transbord a Benicarló per tal que els viatgers afectats pogueren aplegar als seus destins. Després de la tempesta es van iniciar ràpidament els treballs de construcció d’un pont provisional de 30 metres, per part de la Companyia de Ferrocarrils del Nord, finalitzant aquest el 15 de setembre.
Prèviament i sota la direcció dels enginyers Joaquín Llansó i José Ramos, i la presència de la Divisió de Ferrocarrils, es van dur a terme les proves d’aquest, que tal com es narra en el diari “El Pueblo”, fundat per Vicente Blasco Ibáñez, van consistir en “hacer pasar un tren de diez vagones cargados de piedra machada, primeramente a paso de hombre, y luego a una velocidad de veinte kilómetros por hora, y por último pasó una máquina tipo 1900, de noventa toneladas de peso, las mayores que corren por esta línea, y a continuación los expresos, con grandes muestras de alegría por parte del personal, colocado sin temor alguno debajo del puente, y de los viajeros agradecidos al esfuerzo realizado”.
Igual que en les pluges que han caigut al nostre poble en aquest atípic 2021, com en aquesta tempesta ja centenària, celebrem el fet més important, i és que cap benicarlando i benicarlanda va sofrir danys personals. Que continue i siga sempre aixina.