7 DE MARÇ DE 1940
Joan Ferré
El dijous deu dies anterior al diumenge de Rams, el dia que tradicionalment es fa la pujada del Crist des de la seva capella a la parròquia de Sant Bertomeu, l’any 1940 era el dia 7 de març. Estava previst, des de feia setmanes, que aquell dia arribaria a Benicarló, per mar, el nou Crist que substituia al que havia sigut destruït els primers dies de la guerra civil.
Espectacular imatge del Sant Crist penjat del pal major del pailebot. Així encarava l’entrada al port. Aquesta arribada representava, per a molts benicarlandos, molt més que un acte religiós. Era la recuperació d’un aspecte de la identitat col·lectiva que s’havia perdut pocs anys abans 
Curiosa foto que explica que els presos republicans de la guerra civil, tancats a la presó comarcal del Convent de les Monges Concepcionistes del Carrer Cabanes, van construir un arc per al pas del Crist pel seu carrer, mentre un cor de presidiaris va cantar un himne al Crist de la Mar, que havia composat el també reclús mestre Espinosa 
Milers de persones esperaven l’arribada del Crist, encapçalades per les autoritats religioses, amb el Bisbe de Tortosa com a màxim representant, les autoritats civils representades pel governador civil i el president de la Diputació provincial, i les autoritats militars, sota el comandament del General Aranda, cap de la III Regió Militar 
El Crist portat en alt per mariners benicarlandos, escortats per joves del poble que, en aquell moment, servien a la Marina. Els braços en alt d’alguns espectadors indiquen el moment polític que es vivia 
Els mariners que havien pujat el Crist a espatlles, davant la Capella. Hem pogut conèixer a Agustín Llorach, lo Visiat, el personatge en bigot que mira cap amunt i a Manuel Coll Moros, de Serena, el jovenet que mira a la càmera, a la dreta de la foto 
El Trinidad Concepción engalanat, a punt de fondejar al port de Benicarló, encara sense acabar en 1940
La barbàrie, la incultura, l’odi contra tot el que representava una idea d’espiritualitat en les persones, s’havia endut per davant una talla de fusta de tres segles d’antiguitat, representant a Crist Crucificat, i que aplegava la fe de tot un poble, al marge d’idees particulars i opinions polítiques.
En acabar la guerra civil, en abril de 1939, un dels primers acords de l’ajuntament de la època, presidit per l’alcalde Manuel Ruiz , juntament amb el rector de Sant Bertomeu, l’inquiet i engrescador Lucas Salomón Martí, van decidir que era important per al poble de Benicarló recuperar la imatge del Sant Crist. Si no podia ser la original, per raons obvies, n’encomanarien una al millor tallista en fusta de Valencia.
A final de 1939, Eduardo Ponsoda, escultor i tallista, es va posar ,mans a l’obra, amb l’encàrrec de tindre-la acabada per a al dia de la pujada del Crist de 1940. Es volia que fora una entrada a Benicarló tal com ho va fer César Cataldo en 1650 amb el seu Crist, per la mar i amb la rebuda excepcional del poble. I així va ser.
El dia 6, dimecres, va partir cap a València el paquebot Trinidad Concepción, vaixell motoveler de dos pals i motor d’explosió, amb el patró, maquinista i 4 mariners benicarlandos, acompanyats d’algunes autoritats de la època que volien fer el viatge.
Al matí següent, a trenc d’alba, i amb 6 hores de navegació per davant, el Trinidad Concepción va enfilar rumb a Benicarló. L’artista escultor va voler acompanyar també la seua obra en el viatge. En arribar a l’alçada de Peníscola, les campanes de la Ermitana es van posar a retocar, i algunes barques de pesca benicarlandes es van fer a la mar per esperar el Crist i entrar al port, encara inacabat, acompanyant-lo.
A les 12 del migdia, hora prevista, amb tot el poble esperant a l’esplanada en construcció, el Crist de la Mar va entrar a Benicarló amarrat al trinquet del motoveler, acompanyat de la gent de la mar des de les barques i el poble des de terra. Una intensa emoció va commoure aquella multitud al contemplar la nova imatge
Totes les autoritats civils, militars i religioses del moment estigueren presents en la cerimònia de benedicció a càrrec del bisbe de la diòcesi, al mateix port. Sobre les espatlles dels mariners, el Crist va ser traslladat a la seua ermita, acompanyats de la banda de música que va interpretar per primera vegada l’himne del Sant Crist de la Mar. Aquest himne que avui coneixem, el van compondre a corre-cuita, tres dies abans de l’arribada, els religiosos José Maria Torres, capellà castrense, lletra, i Francisco Escuïn, rector de Benicàssim, la música.
Tot el dia va ser un formigueig de gent entrant i sortint de l’ermita per vore i venerar la nova imatge. Al fer-se de nit, com mana la tradició, una espectacular processó de milers de dones i homes , benicarlandos i d’altres pobles de la comarca, van acompanyar en silenci i emoció la imatge del Crist sobre la seua barca, fins la parròquia de Sant Bertomeu, on romandria fins al dia 17 de març, diumenge de Rams, que hauria de tornar a la seva capella.
Havia començat el novenari del Sant Crist de la Mar de 1940, el primer de la nova imatge.