Es presenta en societat l’Associació Benicarlanda per la Recuperació i la Investigació del Llegat amb un homenatge als primers representants públics de la Democràcia

L’entitat reivindica trobar fórmules per a un ús públic del Convent de les Concepcionistes Franciscanes

Fotos: Josep Coscollano

L’Associació Benicarlanda per la Recuperació i la Investigació del Llegat (ABRIL) s’ha presentat en públic al temple del Convent de les Concepcionistes Franciscanes, patrimoni històric que ha estat amablement cedit per la congregació propietària de l’immoble i acondicionat per acollir l’acte, ja que es fa servir en l’actualitat per Càritas per magatzemar aliments per a les persones necessitades.

L’acte ha servit per donar a conèixer algunes de les línies d’actuació d’ABRIL, “com son el de la investigació, el coneixement i la difusió del llegat que ens ha arribat com a resultat de la vida i el treball de desenes de generacions que van xafar aquesta terra que habitem abans que nosaltres”, va indicar el president de l’entitat, Jaime Ramia, que va agrair el treball fet pels representants polítics municipals en uns moments tan delicats de la incipient democràcia. La seua intervenció va finalitzar amb un vers de l’escriptor local Manel Garcia Grau.

Per la seua banda Mamen Burgos va recordar les primeres passes fetes per la seua germana Arantxa i els primers contactes realitzats per tal d’activar l’associació i les nombroses adhesions rebudes de professionals i persones interessades en diferents camps, des de la investigació, l’arxivística o documentació, la historiografia o la divulgació. El secretari de l’entitat, Enric Moya va reclamar “sortir de l’ensopiment i reivindicar la importància i protagonisme de Benicarló, un poble al que ningú li ha regalat mai res en la història i que tot s’ho ha guanyat amb l’esforç i treball de la seua gent”. El polifacètic Josi Ganzenmüller va dirigir l’acte de presentació i homenatge que va comptar amb l’actuació del grup de folk Veniu a Cantar, que va interpretar conegudes peces de la musicologia local. Marina Gil va fer una defensa de la importància de deixar per a les properes generacions la millor informació possible de com es vivia, com eren les festes, els oficis tradicionals i la vida en el passat dels nostres pobles. “En este sentit tenim una línia d’entrevistes en vídeo de testimonis personals de gent major que és una delícia i on ens conten històries del passat, cançonetes que ja gairebé ningú recorda, com van ser els moments tristos i també els feliços i que coordina Jordi Marzà a qui no li podrem pagar mai el seu treball i dedicació”, va explicar.

Per últim, el tresorer, Jordi Maura, va animar a les empreses i població a col·laborar amb l’entitat i les vies de contacte amb ABRIL, que son la pàgina de Facebook ‘ABRIL Benicarló’ o el correu abrilbenicarlo@gmail.com.

Al llarg de l’acte d’homenatge, es va donar un xicotet recordatori de la Junta als regidors i alcaldes que va tindre la localitat ara que es commemoren els 40 anys dels primers ajuntaments democràtics. Entre els recordats van estar José María Febrer Callís, Josep Espiell Saleta, María Ferrer Tolsa, Patricio Forés, Jaime Mundo, Luis Soro Serra, Tomás Gozalbo Estrems, Eduardo Torres Sánchez, Domingo Roca Prats, Vicente Piñana Peña, Paula Gaspar de Pablos, Ángel Rodríguez de Mier Rizo, Juan Forés Escura, Álvaro París Martínez, Antonio Esbrí Lores, José Forés Prats, Francisco Bayarri Soriano, José Querol Bueno, Manuel Corral Almellones i Ramon Soriano Pellicer, primer alcalde de 1976 a 1979 i que en alguns casos van recollir els seus familiars. L’alcaldesa de la localitat, Xaro Miralles, així com altres regidors de diferents grups polítics van estar presents en aquest emotiu acte.

Des de l’ABRIL es vol agrair el treball de tots els que han fet possible l’acte de presentació, com les gestions realitzades per Juanjo Cornelles davant la congregació religiosa que va cedir l’espai o la col·laboració de brigada municipal i la dedicació de les primeres autoritats democràtiques. Josi Ganzenmüller, en nom de l’entitat va recordar la història del convent, la seua vinculació amb la localitat i el desig que puga acabar trobant-se una solució per a un ús públic de l’immoble, després del trasllat de les monges a un altre monestir de Logronyo (La Rioja).

Deixeu un comentari