Text: Juanjo Cornelles
Revisant apunts antics sobre Benicarló, em va cridar l’atenció el que va passar en 1886. Aquell any, el nostre poble va tindre quatre alcaldes diferents, i quasi cinc. Sense dubte, va ser un temps de molts moviments a l’Ajuntament.A principi d’any, l’alcalde era Gaspar Foix Bretó, però va ser suspendut el 18 d’abril. En el seu lloc va entrar Juan Bautista Martínez Ferrer, que només va estar uns mesos, ja que el 27 de juliol va deixar el càrrec per ser jutge municipal.
Llavors van nomenar a Patricio White Peinado, que va estar fins el 23 de novembre, quan el va substituir Manuel Palau Esteban. Aquest últim només va durar unes setmanes, perquè l’11 de gener de l’any següent van tornar a posar a Gaspar Foix Bretó com a alcalde.És a dir, en un sol any Benicarló va canviar quatre vegades d’alcalde, i el primer va acabar tornant al càrrec poc després. Segur que els veïns devien estar una mica perduts veient com la política anava i venia tan ràpid.
Imatge de Wikimedia Commons — Llicència CC BY-SA 3.0
Cal recordar que en aquell temps Espanya vivia la regència de Maria Cristina d’Habsburg-Lorena, després de la mort del rei Alfons XII. En 1886 es va signar el famós Pacte del Pardo, que feia que els dos grans partits —el de Cánovas i el de Sagasta— es tornaren en el poder. Cada canvi a Madrid solia provocar també canvis als ajuntaments, i Benicarló no va ser una excepció.A més, aquell any la província de Castelló va patir una forta epidèmia, amb milers de morts a molts pobles. No he trobat dades exactes de Benicarló, però segur que ací també es van viure moments difícils.
En resum, 1886 va ser un any mogut: amb alcaldes que anaven i venien, amb problemes de salut pública i amb un país que tractava d’estabilitzar-se. Són petits fragments de la nostra història que val la pena recordar, perquè ens ajuden a entendre d’on venim.
Text i investigació de Juanjo Cornelles, a partir del llibre “Apuntes de la Historia de Benicarló (II)” de Ramón Cid López (Histor)