Text: Rafa Dominguez
Febrer y Carbó, Joaquín. Benicarló (Castelló), 26.IX.1893 – Barcelona, 3.IX.1970. Físic, astrònom.
BIOGRAFÍA
Joaquín Febrer i Carbó
Nascut en una família dedicada al comerç i exportació de vins, va cursar els estudis primaris a les Escoles Cristianes del seu poble natal, el batxillerat ho va fer de manera lliure amb exàmens a l’Institut de Castelló. Als vint anys es va traslladar a Barcelona, on en quatre cursos es va llicenciar en Ciències exactes i en Ciències físiques, amb nota excel·lent i Premi Extraordinari. El 1917 va ser nomenat ajudant de classes de pràctiques de la Secció de Físiques, lloc en què va estar fins al 1921, en què va obtenir, per concurs oposició, el nomenament d’auxiliar temporal de les assignatures d’Astronomia general i topografia i d’Astronomia esfèrica i geodèsica, de les quals va ser anomenat corresponents, i on va romandre fins a la jubilació el 1963. Al costat de la docència teòrica, des de l’observatori de la seva càtedra, va dur a terme l’observació sistemàtica diària de l’activitat solar.
El 1947 va ser nomenat acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, poc després va ser elegit membre de la Comissió 2D “Asteroides i Cometes” de la Unió Astronòmica Internacional i va formar part, així mateix, de la Comissió Nacional d’Astronomia. El 1957 va ser nomenat director del Butlletí d’Astronomia del Seminari Matemàtic de la Facultat de Ciències de Barcelona, associat al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), on es van publicar les observacions solars, particularment les de les protuberàncies, que es feien a l’esmentat observatori.
Va ser vicedegà de la seva Facultat el 1960 i degà des del 1961 fins al 1965, ja passada l’edat de jubilació.
Des del 1917, en què va obtenir una beca de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona com a alumne de la Secció Astronòmica, va estar vinculat a l’Observatori Fabra d’aquella ciutat. Allí va ser nomenat ajudant tècnic el 1920, astrònom el 1937, director de la Secció Astronòmica el 1958 i posteriorment va assumir la direcció de tot l’Observatori.
Des del seu ingrés en aquest centre, a més de la seva col·laboració en les observacions d’interès general, va participar especialment en els programes d’astrometria per determinar amb precisió a base de mesures macromicromètriques les posicions de petits planetes i estels i de càlcul d’elements orbitals i efemèrides. Els resultats es van publicar al Butlletí de la Secció Astronòmica ia les revistes dels centres internacionals coordinadors, Astronomisches Nachrichten del Rechen Institut, del Copernicus Institut de Berlin ia les Circulars de la Unió Astronòmica Internacional editades per l’Observatori de Cincinatti o el Minor Planet Center.
La seva activitat científica i professional també va estar vinculada al camp de la meteorologia. El 1921 va ingressar al llavors recent fundat Servei Meteorològic de Catalunya com a ajudant meteoròleg, des del qual es va encarregar de la xarxa pluviomètrica catalana i va col·laborar en els treballs duts a terme per l’estació aerològica, tasques per a les quals estava especialment capacitat per la seva particular habilitat calculista. El 1930 va publicar l’Atlas pluviomètric de Catalunya, una recopilació de les dades proporcionades per 304 estacions pluviomètriques durant cinquanta anys, des del 1851 al 1925, obra de referència clàssica en els estudis de climatologia catalana.
L’any 1932 es va donar de baixa del Servei Meteorològic per dedicar-se exclusivament a la docència ia l’astronomia, encara que no es va desvincular totalment de l’activitat meteoròloga, ja que a la seva època de director de l’Observatori Fabra, dins del programa d’observacions meteorològiques del centre, va impulsar la col·laboració amb l’Institut Meteorològic Nacional.
Obres
Pluges a Catalunya durant l’estiu i la tardor de 1923 i l’any meteorlògic 1922-23, Barcelona, 1924
Pluges a Catalunya durant l’hivern de 1923-24 i la primavera de 1924, Barcelona, 1925
Lluvias en Cataluña durante el verano y el otoño de 1924 y el año meteorológico 1923-1924, Barcelona, 1926
Lluvias en Cataluña durante el año meteorológico comprendido entre el 1 de Diciembre de 1925 y el 30 de Noviembre de 1926, Barcelona, 1927
Lluvias en Cataluña durante el año meteorológico comprendido entre el 1 de Diciembre de 1926 y el 30 de Noviembre de 1927, Barcelona, 1928
Lluvias en Cataluña durante el año meteorológico comprendido entre el 1 de Diciembre de 1927 y el 30 de Noviembre de 1928, Barcelona, 1929
Memòries Patxot, Barcelona, Institució Patxot, 1930
Atlas pluviométrico de Cataluña, Barcelona, Institución Patxot, 1930
“Cálculo de los elementos elípticos y de una efeméride de comprobación del pequeño planeta 1930 SB.”, en Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 3.ª época, vol. 23, n.º 4 (1932)
con E. Cabal Dalby, Lecciones de Cosmografía y Geología, Barcelona, Bosch, 1947
con E. Cabal Dalby, Lecciones de astronomía elemental, propias de los cursos de Astronomía de las facultades de Ciencias, Barcelona, Editorial Reverté, 1948
“Contribución al estudio estadístico de los asteroides: memoria leída por el académico electo Joaquín Febrer Carbó en el acto de su recepción”, en Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 3.ª época, vol. 29, n.º 4 (1948)
La evolución de la astrofísica, Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Delegación de Barcelona, 1963
El observatorio Fabra de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, Barcelona, Academia de Ciencias y Artes, 1965.
Bibliografía
L. M. Albentosa Sánchez, Climatología y medio ambiente, Barcelona, Edicions Universitat, 1990.
Historia Hispánica.