Jaime A. Ramia Peña
En la matinada del 10 d’agost de 1932, poc més d’un any després de la proclamació de la II República Espanyola, el General Sanjurjo, iniciava des de Sevilla la primera sublevació militar que s’anava a dur a terme contra aquesta. Si bé al principi semblava que anava a tindre èxit, les esperances van desaparèixer ràpidament dins el comandament militar, ja que aquesta no es va estendre per la resta del país tal com havien planejat, a excepció de la citada Sevilla o Madrid on simplement hi va haver uns altercats. Després del fracàs de la revolta, a partir d’aleshores coneguda com “La Sanjurjada”, es va procedir a la detenció tant del seu cap, com d’aquelles persones que formaven part del moviment conspiratiu.
Entre una d’elles es trobava el militar i Marqués de Sotelo, Carlos Sousa Álvarez de Toledo, exalcalde de València entre el gener de 1927 i març de 1930, durant la Dictadura de Primo de Rivera. Anteriorment havia sigut designat com Comandant Militar de Castelló i posteriorment des de 1918 Comandant Militar en cap de València, per a després l’any 1924 passar a la reserva com a Contraalmirall.
L’endemà de la sublevació, el Governador civil de Castelló a ordre del Governador de València, va procedir a la detenció d’aquest, qui en aquell moment es trobava estiuejant en Benicarló. Com en moltes altres ocasions la situació geogràfica de Benicarló a mig camí entre València i Barcelona era un punt a favor per tal d’establir comunicacions amb major fluïdesa. El contraalmirall Sousa Álvarez va aprofitar la seua condició militar per viatjar a Barcelona per tal d’intentar aconseguir el suport dels marins de Guerra de Barcelona, i també va realitzar nombroses visites per la província de Castelló, així com en la capital d’aquesta.
Durant l’escorcoll dut a terme per la Guàrdia Civil en la seua casa van trobar documents molt importants i claus per a dur a terme el complot. Entre aquest es destaca el següent en el diari La Humanitat de Barcelona:
“Una lletra d’un exalcalde de Madrid, durant la dictadura, i actualment regidor, en la qual dóna explicacions que Alfons de Borbó no l’espera a Biarritz ni a París, tal com havia promés. No cal oblidar que la Premsa parlà dies passats de què l’exmonarca volia passar uns dies en una platja francesa, ‹‹per tal de visitar els seus antics amics››. La visita a Biarritz era per assistir a la reunió monàrquica; així ho proposà el signant de la lletra, però el Borbó, com sempre, no féu honor, a la seva paraula, tot fent el capità Aranya. En aquesta mateixa lletra, el signant li dóna instruccions reservadíssimes, i a les reunions que havien de celebrar-se els dies 8,9 i 10 d’agost a l’esmentada platja havia de quedar tot acordat i a ella assistiria ‹‹nostre amic››…”.
Imatge 2: Carlos Sousa Álvarez de Toledo, Marqués de Sotelo i Ex-Alcalde de València.
Imatge 3: José Sanjurjo, en el centre de la imatge, durant un moment del judici pel Cop d’Estat, qui finalment va ser indultat.
Després de la detenció, van tindre lloc dues manifestacions autoritzades d’adhesió a la República a Benicarló i Vinaròs. En aquesta última ciutat hi hagué un incident, on un grup va trencar una imatge religiosa col·locada en una fornícula.
Carlos Sousa, va ser traslladat a València i posat a disposició del Governador Civil, Luis Doporto Marchori. La greu malaltia que aquest patia juntament amb les gestions al parèixer dutes a terme per un diputat radical socialista, van fer que el Marqués de Sotelo, no continuarà a la presó i passarà a residir en el seu domicili, fins a la mort l’any 1937 als 75 anys.