Fets trascendentals que van tindre lloc a Benicarló el maig de 1937

Jaime A. Ramia Peña

Ara fa vuitanta-tres anys, tenia lloc a Benicarló una de les moltes reunions de vital importància política durant la guerra civil. En aquesta ocasió el 3 de maig de 1937 es reunien a l’Alberg Nacional (Actual Parador de Turisme), per una banda; Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya i per l’altra; Francisco Largo Caballero, president del Govern de la República. La reunió es va allargar durant hores, ja que la situació en aquell moment ho justificava. 

Catalunya es trobava en un moment de gran crisi, amb l’esclat aquell mateix dia d’un conflicte intern entre anarquistes i POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) amb el Govern i el PSUC (Partit Socialista Unificat Català) el qual es va traduir en atacs armats entre ambdues faccions, dins la qual reconeixeria posteriorment Franco a l’ambaixador alemany nazi, Wilhelm Faupel, que havia infiltrat agents per tal d’encoratjar aquests desordres. Un conflicte que duraria fins al dia 7 de maig, causant al voltant de 500 morts i 1.000 ferits, i que tindria com a conseqüència principal, la dimissió, el 14 de maig, de Francisco Largo Caballero com a President del Govern de la República sent substituït per Juan Negrín.

L’endemà de la reunió, el 4 de maig, Benicarló era de nou bombardejada. En concret, més de cinquanta bombes que van ser llançades a l’estació de tren, amb la intenció de tallar les comunicacions amb Catalunya i atacar també, al petrolier “Camprodón” que en aquells moments es trobava al port de Vinaròs. D’aquest bombardeig van resultar ferides dues persones: Juan Pardo Gómez, ferroviari conductor de Tortosa y Antonio Mayo Pescador, fogoner de Tarragona.

Unes conversacions polítiques transcendentals al nostre poble que s’iniciarien a partir del trasllat del Govern republicà a València el novembre de 1936, les quals trobarien el seu reflexe en l’obra de Manuel Azaña, “La Velada en Benicarló”.