1650, l’any de l’arribada del nostre Crist de la Mar de la mà de César Cataldo i amb ella la fi de la pesta bubònica a Benicarló. Però, com va aparèixer aquesta al nostre poble? Què va ocórrer en la nostra zona? Quant de temps va durar?
Jaime A. Ramia Peña
El motiu de l’inici d’aquesta epidèmia, es deu al rescat dut a terme a l’Alger (Capital d’ Algèria) d’uns captius cristians, pertanyents al poble de Russafa, els quals al seu retorn van donar lloc als primers casos dins la ciutat de València el juliol de 1647. El febrer de 1650 va aparèixer al nostre poble a causa de la presència de les tropes de D. José Dardena, Gran Maestre de Camp i Cap d’un regiment de cavalleria catalana, el qual es va allotjar en la nostra població, i també a Peñíscola i Sant Mateu.
La presència dels soldats va fer que la pesta es propagara per tot el Maestrat, fet que va dur l’alarma a l’altra banda del Riu Sénia, sent enviats des de Barcelona a Tortosa els Doctors March, Falpí, Matas i Vileta, per tal de diagnosticar la malaltia, concloent i afirmant que es tractava de “la pesta llevantina”. Davant açò i per tal d’evitar la propagació cap a Catalunya es van col·locar embarcacions a l’Ebre per tal de tancar el pas a possibles contagiats des del Maestrat. Els pobles eren fumigats amb nitrat, sofre i vinagre, intentant d’aquesta manera lluitar especialment amb els principals focus d’epidèmia, com eren els cementeris, els quals en aquells anys es trobaven en ple centre urbà.
Per tal de reconèixer pel carrer a les persones que estaven infectades, aquestes portaven una canya a la mà i d’aquesta forma s’evitava que la gent se’ls aproximara. La mortalitat va ser molt alta, la zona es va quedar sense metges i no va ser pràcticament fins al mes d’agost quan l’epidèmia va minorar, permitent la celebració de les primeres misses entonant el Te Deum, en el nostre cas, en honor al Crist de la Mar.
Imatge: “Hospital de Apestados” obra de Francisco de Goya.