La Universidad Nacional de Educación a Distància coneguda com UNED es va implantar a España com a resposta al gran repte educatiu de final del franquisme i inici de la transició democràtica. El seu creador va ser el ministre d’Educació José Luis Villar Palasí que va concebre aquesta institució com a part fonamental de la Llei General d’Educació de 1970. El seu objectiu primordial era garantir l’accés a l’educació superior a tot el territori, especialment a aquelles zones o col·lectius exclosos del sistema universitari tradicional. Fruit de la seva posada en marxa durant aquests darrers cinquanta anys, la UNED, en el seu conjunt, és la Universitat espanyola amb més estudiants de l’Estat espanyol ja que supera els 200.000 alumnes.
En el cas concret de Tortosa com era de les primeres en implantar-se, aquesta oferta d’estudis superiors a distància abastava inicialment una zona geogràfica allunyada dels grans nuclis tradicionals d’ensenyament superior de Barcelona, València, Saragossa i en menor escala, també dels nous col·legis universitaris que havien començat a funcionar durant els primers anys setanta del segle passat. Anys després, dos d’aquests centres donarien lloc progressivament a les modernes Facultats Universitàries Jaume I i Rovira i Virgili, de Castelló i Tarragona, respectivament.
Per a la ciutat de Tortosa l’arribada de la UNED fou una gran fita viscuda i celebrada amb Te Deum a la Catedral. Amb solemne acte inaugural protagonitzat per les principals autoritats locals i provincials, de la política i de l’església, entre elles el governador civil i el bisbe de la diòcesi al capdavant, amb figures acadèmiques rellevants i de prestigi en la lliçó magistral de l’inici de cada curs.
Era de suposar que l’hipotètic usuari de la UNED presentaria un altre perfil estudiantil, gent en edat laboral interessat en la formació i en la promoció i per tant, a priori, respondria molt favorablement a l’oferta, com així va ser en aquesta àrea territorial interegional més enllà de l’antiga diòcesi. En aquesta línia s’hi manifestava a començament de 1976 Javier Martínez Palacio, director adjunt del Centre Associat de la UNED: “La Universidad tiende hacia el mundo del trabajo”.
Les xifres publicades a la premsa parlaven per elles mateixes al segon any: 1063 alumnes van matricular-se al centre regional de Tortosa. Del conjunt de matricultats 187 cursaven dret; 343 Filosofia i Lletres; 191 Ciències Econòmiques i Empresarials i 181 Ciències i enginyeria. A més, cal afegir-hi els 161 estudiants matriculats al curs de majors de 25 anys als quals, sense tenir els estudis necessaris, se’ls permetia -superat aquest curs i examen- accedir a la carrera universitària que havien optat. Eren els primers passos de la UNED de Tortosa. És evident que dels prop de dos-cents alumnes matriculats procedents de poblacions de la província de Castelló, el pes específic de les comarques del nord valencià fou molt important i d’una manera concreta el dels benicarlandos que van matricular-se al centre regional de la UNED de Tortosa i que hi seguiren fent-ho.
En referència a la sistemàtica docència i coordinació tutorial característica d’aquests estudis cal dir que existia professorat benicarlando a la UNED de Tortosa. Així ho apuntava Julià Guimerà Monfort, professor de Formació Professional a l’Institut Joan Coromines de Benicarló, economista, que paral·lelament un dia a la setmana impartia comptabilitat i altres disciplines econòmiques a la UNED de Tortosa durant el primers anys noranta, inicialment amb algun company més de l’institut benicarlando i en la seva branca.
Foto 2: Amb anterioritat, entre el primer curs d’existència i 1983, la seu inicial de la UNED de Tortosa l es trobava ubicada a l’històric Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties que havia cedit el bisbat per aquesta funció.
La premsa, en general, parlava de la UNED i, des d’aquesta perspectiva, interessava conèixer la pròpia opinió de l’alumnat coetani per difondre-la i, si fora el cas, treure’n conseqüències, fins al punt que una vegada conclòs el primer examen d’aquell primer curs, foren entrevistats tres alumnes de la UNED tortosina de carreres diferents per saber l’opinió d’ells sobre el grau, la tipologia de l’ examen i els estudis universitaris en la modalitat semi presencial.
Aquests alumnes entrevistats el mateix dia pel Diario Español de Tarragona foren un mestre resident a Castelló, un pèrit qúimic empleat a Altos Hornos de Port de Sagunt i el de Benicarló. El benicarlando era Juan Antonio Febrer Llorach, que es llicenciaria en dret per la UNED i que en aquells primers anys setanta treballava en una oficina tècnica i exercia de professor. Va ser entrevistat a l’acabar el primer examen del primer curs de la carrera i pel contingut d’aquesta breu entrevista hem cregut oportú transcriure-la a continuació:
-¿Es la UNED una solución universitaria ? -Por qué?
En mi caso es la solución ideal. Varias veces he intentado estudiar libre en la Universidad, porque mis ocupaciones no me permitían mi asistencia a la misma, y he encontrado tales dificultades que he tenido que desistir. Con la UNED solo tienes que poner el trabajo personal continuo.
-¿Obliga a un estudio más concienzudo, o es más cómodo el desarrollo de cualquier disciplina?
Las dos cosas. Por una parte tenemos más comodidad porque podemos distribuir el horario de estudio a nuestro gusto. Por otro lado, nos exige mayores esfuerzos y una superación continua. Es una labor básicamente personal.
-¿Es el sistema de estudio de la UNED apropiado o tiene alguna problemática?
Surgen problemas, a veces, por falta de bibliografía y por ser poco el tiempo disponible después de nuestras obligaciones diarias, porque el estudio exige mucho tiempo, si se pretende sacar provecho.
-¿Qué opinión le merece este primer examen y el Centro Regional de Tortosa?
Me ha parecido fabuloso en cuanto a la seriedad del mismo y a la organización. Hemos visto una gran previsión por parte de los rectores y profesorado, para que no hubiera fallos. Creo firmemente que si los alumnos colaboramos con el espíritu de dedicación y de trabajo que hemos observado en profesores y compañeros , lograremos que este centro regional sea un foco de cultura y superación humana en la comarca. [Tortosa, dissabte, 1 de juny de 1974]
En la mateixa línia s’expressava al signant d’aquest text, J. Agustí Bel del Castillo, benicarlando, també, pioner de La UNED de Tortosa, de professió mestre d’ensenyament primari, alumne de Filosofia i Ciències de l’Educació als anys setanta i que el curs 1979-1980 obtindria el títol de llicenciat en aquesta matèria. O el nostre recordat Jaume Gozalbo Prats, aleshores director del Col·legi Públic Jaume I de Benicarló que es llicenciaria en Filosofia i Ciències de l’Educació, com tants i tants altres alumnes matriculats a la UNED de la capital del Baix Ebre.
[Hem de dir necessàriament que més endavant es van crear nous centres regionals com el de Vila-real, operatiu des del curs 1980-1981. I -una gran notícia- anys després arribaria una extensió universitària de la UNED de la Plana Baixa al nostre poble per atendre encara millor si és possible l’alumnat del nord del País Valencià. A l’any 2020, lamentablement, sembla que -arran de la pandèmia de la Covid-19- l’extensió benicarlanda de la UNED de Vila-real va deixar de funcionar].
El proppassat 2024 es va celebrar amb tots els honors l’aniversari dels 50 anys de funcionament del centre associat de Tortosa amb una matrícula anual que supera els 1000 estudiants i l’assistència d’autoritats, professors titulars i emèrits a l’acte institucional. La valoració global del mig segle de singladura acadèmica de la UNED de Tortosa i el seu impacte al territori, i a Benicarló, ha estat un gran avanç, més encara en uns primers anys en què no hi havia res de res a la demarcació. Hem de remarcar que en l’actualitat existeixen centres de servei universitari paral·lel amb interessants ofertes i serveis com la Universitat Oberta de Catalunya, La Salle Campus Barcelona de la Universitat Ramon Llull, i la homònima de Caravaca adscrita a la Universitat Autònoma de Madrid i tantes altres. Variades ofertes de modalitat semi presencial i tutorial, on line, centres públics o privats que conviden a l’estudi, amb metodologies innovadores i flexibles, incorporació tecnològica, amb aules de suport en altres localitats més apartades, amb cursos a majors de 55 anys etc. I, per suposat amb una expansió de la pròpia UNED a la resta de comunitats autonòmiques amb les extensions universitàries al territori, com ha estat el cas de Benicarló del centre regional de la UNED de Vila-real-.
En definitiva, un enorme ventall de possiblitats d’ensenyament superior per a un contingent de població allunyada dels moderns campus universitaris que per diverses raons, familiars, econòmiques i/o laborals, etc. , encara avui dia no resulta fàcil de cursar estudis superiors a les diverses universitats de les capitals provincials. Mig segle després ens trobem sortosament amb una altra realitat social i acadèmica, sempre millorable, per suposat, però, tot i això, és just i oportú evocar el punt de partida, els primers passos i la tasca acadèmica desplegada a les nostres comarques i al nostre poble, coincidint amb el cinquantè aniversari de la posada en funcionament del Centre Regional de la UNED de Tortosa.